Centres de culte

L'església parroquial d'Agullana constitueix l'exemple més espectacular, quant a dimensions, de tot un grup localitzat especialment des de la Jonquera a Albanyà i que J. Badia inclou en el que ell anomena "romànic III". Els estilemes que Badia proposa com a definitoris d'aquest subestil són: absis semicircular, aparells de carreus perfectament escairats, obertures d'arcs de mig punt i aparició de les voltes apuntades.

La primera noticia certad'aquesta església es troba en el Llibre Verd de la Catedral de Girona, en els folis 103 i 104 del qual apareix un document de donació del bisbe Rotger de la "Eclesiam Sanctae Mariae de Agullana" a la canònica de Girona. Va datat l'any XXIII del rei Robert, és a dir, el 1019.

A part d'aquesta referència, l'església és citada en altres documents dels ss. XIII i XIV, i això permet saber que havia tingut com a sufragànies les parròquies de l'Estrada, Sant Martí de la Vajol i Sant Julià de Torts. 

L'església parroquial que avui es pot veure és un temple romànic d'una sola nau coberta amb una volta apuntada i seguida; un absis semicircular amb volta d'aresta, com l'arc triomfal; un fals creuer que amb contrast amb la resta de l'edifici presenta una volta de punt rodó cobrint uns braços molt curts, i un campanar de cadireta que s'aixeca a l'extrem oest.

Tot el temple està construït amb carreus de granit perfectament escairats i, si bé les filades presenten alcàries molt variables, s'afileren perfectament tant en els murs com en les voltes.

Actualment aquest temple està declarat monument d'interès artístic nacional.

La façana meridional de l'església és el lloc on s'obre la portalada. Aquesta, amb un guardapols a la part més exterior, presenta sis arcs en degradació. El primer està decorat amb relleus geomètrics i els altres són llisos. El timpà era llis i fou substituït per una finestra que dóna llum a l'interior. A cada banda de la porta hi ha dues columnes amb els seus respectius capitells, tots ells amb decoració floral molt esquemàtica.

Aquesta mateixa façana presenta tres finestres, una a cada banda de la porta i la tercera, molt més petita, al mur del creuer. Aquestes finestres són totes de doble esqueixada, tenen arcs de mig punt i van decorades amb un fris de dent de serra.

L'absis és molt elevat i presenta una finestra amb decoració idèntica a les de la cara sud i un fris amb arcs cecs acabat en la seva part superior per dents de serra i que abriguen dos carreus rectangulars entre els quals hi ha una pseudo-espitllera.

Sobre l'absis, en el mur de la capçalera de la nau hi ha dos ulls de bou i a cada costat de l'absis i en el mur del creuer s'obre una finestra de biaix simple. En una d'elles, la del costat septentrional, es conserva una interessant reixa romànica de forja.

La façana nord no té cap obertura i la façana de ponent és el lloc on es troba el campanar, un exemple de cadireta, romànic, amb dos pisos d'arcades, tres de mig punt en l'inferior i dos de quart de punt en el superior.

L'interior de l'edifici mostra la pedra totalment al descobert i no ha sofert gaires modificacions.

A la part del campanar s'aixeca un cor edificat probablement els ss. XVI-XVII sostingut per un arc rebaixat i una volta amb nerviacions gòtiques avui apuntalades per una columna al seu centre.

L'altar major és presidit per una talla feta sobre alabastre per l'escultor Manuel Martí i Cabré inaugurada el 1948 i està il·luminat per uns llums de ferro d'estil montserratí que daten dels anys 50.

  • ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

    Pl. Major d'Agullana 17707

    972 535 513 (Parròquia de Darnius)

    perelluis dot aymerich at gmail dot com

    Diumenge de 11:00 a 12:00 hores
    Mossèn: Pere Lluís Aymerich