Les restes megalítiques

Fins avui no s'ha trobat a Agullana cap assentament nòmada del paleolític, però la privilegiada situació en una zona de pas i d'intercanvi cultural com és la serra d'Albera, en fan més que probable l'existència d'algun en el terme.

Les primeres restes conservades daten del neolític final i del calcolític, és a dir, del 2500-1800 aC., just abans i al primer moment de la introducció dels metalls.

Es tracta de dos dòlmens: la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d'en Torrent, i dos menhirs: la Pedra Dreta, dita també el Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus.

Sobre les activitats d'aquests grups constructors de dòlmens i menhirs se sap que es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia, que tenien una transhumància zonal dins el mateix territori.
Els dos dòlmens citats són als boscos de la serra de Comunera, molt a prop de l'antic camí de carro que unia Agullana amb Capmany. Estan separats entre ells per molt poca distància i degueren servir de sepulcres col·lectius.

Donats a conèixer per Lluís Marià Vidal el 1894, han estat estudiats successivament per Cazurro, Bosch Gimpera, Pericot i, finalment, l'any 1973, per Lluís Esteva.

L'anomenat Pedra Dreta o Roc del Frare és situat a la vora del mas de can Geli del Bosc. És un bloc granític de 2,5 m d'alçària per 1,20 m d'amplada i un gruix màxim de 0-5 m i és orientat al sud-oest, igual que els dos dòlmens.

L'altre, l'anomenat Menhir dels Palaus , situat molt a prop del mas del Forn, a la zona dita dels Palaus, fou trobat caigut l'any 1975 per Joan Verdú Costa i donat a conèixer al grup Geseart per la seva filla Dolors Verdú. El 24 de juny de 1987, coincidint amb la festa de Sant Joan i amb el solstici d'estiu, fou redreçat en el marc d'una simpàtica festa popular.
Per les seves dimensions - 3,20 m d'alçària, 0,78m d'amplada i 0,38 m de gruix - i per les interessants inscultures o gravats que presenta, és un exemplar realment únic.

En relació a la finalitat d'aquests menhirs, totes les hipòtesis apunten cap a una mateixa destinació: assenyalar camins de transhumància o bé servir de centres de reunió de les diferents comunitats o clans de l'època.

La Barraca del Lladre és un sepulcre compost per una cambra de tres lloses verticals, perllongada en un passadís a l'extrem del qual s'obre una porta. El túmul és envoltat per un cercle de pedres clavades i allò que més crida l'atenció en ell és la coberta, ja que atípicament consta de tres lloses.
Tradicionalment catalogat com cista per la reduïda dimensió de les seves lloses, avui J. Tarrús el considera un exemple del tipus galeria catalana i el situa al 2200 aC.

La Llosa de la Jaça d'en Torrent o Jaça d'en Torrent és un sepulcre tradicionalment classificat com un dolmen simple i que Tarrús proposa catalogar com a arca de vestíbul-pou. És format per una cambra de tres lloses molt ben escairades, clavades en ranures de la roca natural i per una coberta molt interessant, tant pel seu important volum i la seva estructura de doble vertent que la fa semblar una teulada, com pels signes evidents d'haver estat treballada.

Dins el total d'onze menhirs coneguts a la zona megalítica del Pirineu empordanès, els dos que hi ha al terme d'Agullana són dels que tenen una grandària més espectacular.